Noticiesdot.com

Quan en Silicon Valley encara es degusten les mels del fenomen conegut com a Web 2.0 o ‘web social’, molts es preparen per a l’enlairament, en 2007, de la següent generació d’internet, la Web 3.0.

Aquesta vall californiana, bressol de moltes de les principals empreses d’internet i tecnologia d’EUA, sempre té la vista posada en el futur i fins i tot ara, al mig del fragor del ‘miniboom’ que experimenta, ja es prepara per al que ve després: la pròxima generació d’internet.

I és que, com assenyala el lloc amb seu a San Francisco News.com, un dels referents més prestigiosos de l’actualitat tecnològica, la web mai descansa.

‘L’any va començar quan encara es tractava de definir en què consistia el fenomen Web 2.0, i conclou amb la pregunta d’en què consistirà la Web 3.0′, assenyalava News.com recentment.

A aquestes altures, ja no hi ha dubtes que el 2006 ha estat l’any de la Web 2.0 o web social, tal com testifica el triomf de llocs de comunicacions socials del tipus de LinkedIn, MySpace, YouTube o Facebook, i on la tecnologia ’social’ com els ‘blogs’ o els ‘wikis’ s’ha estès com la pólvora.

Però la idea que la següent generació d’internet està a la volta de la cantonada va prenent més i més força, sobretot després que l’influent ‘The New York Times’ li dediqués un ampli espai en la seva portada fa unes quantes setmanes.

L’objectiu de la ‘Web semàntica’, el terme favorit del creador de la Word Wide Web, Tim Berners Lee, és afegir significat a la web, de manera que, en lloc d’un mer catàleg, es converteixi en una guia ‘intel·ligent’, amb llocs capaços d’intercanviar informació sobre els seus continguts.

Berners Llegeix ho descriu com una xarxa d’aplicacions i informació connectades dintre seu, alguna cosa així com una base de dades global.

Aquest sistema podria actuar com conseller personal en àrees tan diverses com el turisme -oferint paquets a la mesura, en lloc d’un torrent de pàgines d’agències de viatges i destins- o la planificació financera, amb recomanacions concretes depenent de l’edat o l’estat civil de l’usuari.

Seguint l’exemple que proposa el ‘The New York Times’ aquesta nova generació d’internet serà capaç de donar resposta, com si d’un agent de viatges es tractés, a una recerca tan complexa com ‘estic buscant un lloc càlid, tinc un pressupost de 3.000 dòlars i un nen d’11 anys’.

Un sistema com aquest, clar, es convertiria instantàniament en més valuós, comercialment, que els mitjans de recerca d’avui, que llancen resultats de milers de documents i normalment són incapaços de donar resposta a preguntes tan concretes.

Segons escriu en el seu blog Nicholas Carr, la Web 3.0 ‘convertirà en obsolets als cercadors d’avui’.

Dita d’una altra manera, i seguint amb l’exemple de les vacances, mentre que les recomanacions de viatge d’avui forcen a l’internauta a navegar entre llargues llistes de comentaris o observacions, el sistema de la Web 3.0 s’encarregaria d’establir valoracions, classificar-les i, per deducció, oferir l’hotel adequat per a l’usuari en particular.

Quan arribarà aquesta web setciències?. Aquesta és la pregunta del milió.

El blog ‘OnlineSpin’ assenyala que per a la seva arribada falten, entre d’altres coses, un software de reconeixement d’imatges per a vídeo, juntament amb reconeixement de veu aplicat al vídeo.

George Jones, de ‘Information Week’, creu que només és possible predir una cosa: a jutjar pel desenvolupament impressionant d’internet en els últims 15 anys és impossible predir qué forma prendrà la web d’aquí a altres 15 anys.

Quant als protagonistes d’aquesta nova revolució, OnlineSpin ho té clar.

Serà David enfront de Goliath: les petites companyies seran els ‘Googles’ de la Web 3.0, ja que el gegant d’internet cada vegada s’assembla més a les grans multinacionals a les quals menysprea.