Noticiesdot.com

Entrevistem el màxim representant de Microsoft a Catalunya traslladant-li, entre d’altres qüestions d’interès català, tot un seguit de preguntes, crítiques i sensacions que hem recollit navegant per forums d’Internet i parlant amb especialistes. Aquestes són les seves respostes:

Primer de tot, quina és la valoració que fa del 3GSM per Microsoft i del què ha representat per Catalunya?

Sens dubte ha estat un èxit en tots els sentits, tant d’assistents i de novetats presentades com de la mateixa acollida donada per Barcelona a un esdeveniment de tal magnitud, on es concentra un volum extraordinari de professionals del més alt nivell del sector de les tecnologies. Per que fa a Microsoft, destaquem que la presentació de Windows Mobile 6 ha servit per mostrar el canvi revolucionari que suposa respecte de la versió anterior. Per fi l’usuari del mòbil gaudeix a les mans de la mateixa experiència que té al PC, fet que ha estat reconegut àmpliament pel sector. A banda, hem pogut mostrar públicament el nostre compromís amb la Generalitat catalana, Orange i HTC per llançar al mercat un dispositiu amb Windows Mobile en català. Es tracta d’un primer pas donat dins el mercat de la tecnologia en l’entorn mòbil en català, consolidat durant aquest 3GSM, però que òbviament, esperem que s’ampliï a d’altres operadores i amb d’altres dispositius en el futur.

Pel que fa a Vista i Office 2007 en català, hi ha data exacta per al llançament?

La data fixada és el 30 de març, quan estarà disponible a Internet el software per a la instal·lació de Vista en català. Ara treballem amb el principals fabricants d’ordinadors: HP, Dell, Toshiba, Fujitsu-Siemens, Sony, Lenovo, DataLogic… perquè els seus productes vinguis amb les llibreries de català pre-instal·lades. Així, en el moment que l’usuari arranqui per primer cop el sistema se li preguntarà quina llengua de les que es distribuiran a l’Estat espanyol vol escollir per a configurar el seu equip: català, castellà, euskera, gallec o anglès. Entre 6 i 8 setmanes més tard del llançament, pel mes de maig, començarem a veure a les botigues i punts de distribució lliuraments d’equips ja amb Vista en català. Evidentment, els grans comptes, com la Generalitat o l’Ajuntament, rebran màquines en català abans, a partir de l’1 d’abril.

S’ha produït un retard en el llançament de Vista en català. Quina ha estat la causa?

Sempre hi ha hagut de retards. El què és important és que abans passaven entre sis i nou mesos entre el llançament de la versió castellana i la catalana, i ara ho hem reduït significativament. La versió castellana es va llançar el 30 de gener, el que ens porta a calcular una diferència de 6-8 setmanes.

Quin estàndard de llengua s’ha utilitzat per a la traducció?

S’ha utilitzat el glossari i la terminologia que ens ha està subministrant per part del Departament de Política Lingüística de la Generalitat a través del Termcat. Per a nosaltres ha estat una eina per unificar criteris de vocabulari i gramàtica. De fet, la nostra relació amb la Generalitat no ens suposa cap finançament en aquesta línia, sinó que és bàsicament suport en el tema lingüístic i terminològic per assegurar un ús correcta de la llengua.

Quin tant per cent del programa s’ha traduït?

Aproximadament, les llibreries tradueixen entre un 80 i un 90% de les funcionalitats que utilitzen els usuaris. El 100% seria molt costós i implicaria la traducció de funcions que no són gairebé utilitzades per aquest.

Hi ha previstos nous productes en llengua catalana?

Cap a la temporada d’estiu volem que el català sigui també una llengua amb la qual puguem tenir reconeixement d’escriptura en pantalla tàctil, en ordinadors tipus Tablet PC. Això només és una realitat actualment per vuit o nou llengües a tot el món, fet que demostra la importància que Microsoft dóna al català. Llengües com el portuguès no tenen encara aquesta opció. Esperem que aquestes opcions amb dispositius de pantalla tàctil per sectors com l’ensenyament o la sanitat siguin realment útils en quant al l’ús de la informació que fan aquests sectors.

Quina és la situació actual del desplegament que Microsoft va preveure per Catalunya?

El mes de juliol faré dos any en aquest càrrec. La meva posició de direcció general a Catalunya no existia a Catalunya i es va crear entenent que Catalunya té unes característiques diferencials de llengua, de cultura, de forma de treball, de forma de fer negocis. Vam plantejar un pla per duplicar plantilla i facturació en tres anys. Actualment anem per sobre d’aquestes previsions. Hem crescut més d’un 30% en el primer any. El 2006 ha estat un any molt important tant en el camp del serveis com en el de les videoconsoles, pimes, etc. I aquest any les previsions són créixer per sobre d’un 25%. Però allò important per nosaltres i per tothom és la generació de riquesa a Catalunya. L’any passat vam generar més de 350 llocs de treballs directes i per aquest any, amb el llançament de Vista, esperem arribar als 2.500-3.000 llocs de treballs nous.

Hi ha una sensació que el desplegament de Microsoft a Catalunya s’està enfocant molt a l’empresa i a l’Administració…

Potser estem posant un esforç important en aquesta primera etapa per estar a prop dels grans clients i de les administracions públiques: Generalitat, Ajuntament, Diputació, LocalRed i els grans comptes, però no estem descuidant el món residencial ni el la pime. Continua essent més del 50% de la nostra facturació i aquest esforç, per exemple des del punt de vista lingüístic i de col·laboració amb la indústria local, es clar que va dirigit al mercat en general.

Està ocupant Google l’espai residencial que perd Microsoft?

Google ha aconseguit posicionar la seva tecnologia com una eina de recerca molt potent, sobretot en el món residencial. Una feina excepcional. Caldrà veure si és una companyia prou preparada per donar el pas al món professional. A més de la tecnologia cal una estructura de serveis, de suport, productes amb una fiabilitat i seguretat més elevada. Per a això cal estar molt preparat. D’altra banda, cal tenir en compte que cada cop la demanda de productes és més exigent i requereix d’aplicacions més sofisticades, no pas només serveis descarregables d’Internet. No hi ha prou amb productes Online, sinó que calen aplicacions residents. Això li exigiria a Google un canvi en la seva arquitectura de software molt important si vol entrar en el mercat de productivitat personal més enllà dels cercadors. D’altra banda, nosaltres també estem fent un esforç integrant eines de recerca dins el nostre sistema operatiu, tant per la xarxa com pel propi equip com per l’àmbit col·laboratiu, Intranets i demés aplicacions dins les empreses.

És compatible la filosofia Microsoft i la filosofia del programari lliure?

Totalment. Nosaltres hem donat passos en aquest sentit per tal que no es vegin dos móns, sinó un món en col·laboració més estreta. En aquest sentit l’acord amb Novel és un bon exemple. Donem suport i assistència tècnica conjuntament als nostres clients, treballem en temes de virtualització que donin aplicacions que puguin funcionar en els dos entorns de forma senzilla, hem garantit als usuaris la compatibilitat i transferència de formats de documents, Open Document Format i l’Open XML, dos estàndards que s’estan consolidant tots dos i que permeten que el usuaris tinguin llibertat respecte a l’elecció de la tecnologia de format de document amb el que emmagatzemen la seva informació. També hem impulsat programes de compartició de codi, hem cedit codi font a governs i universitats perquè la gent tingui accés al codi font dels nostres productes i hem llançat programes a la xarxa on compartim més de 4000 aplicacions gratuïtes. Tot això són aproximacions a la filosofia del programari lliure.

D’altra banda, a Catalunya mateix s’està veient que el programari lliure té unes limitacions quan a l’ús que se’n pot fer, ja que l’usuari de programari lliure té un perfil determinat, sovint diferent de l’usuari a què s’adreça Microsoft. El seu ús requereix d’uns coneixement tècnics que no tothom té. Així doncs, entenem que hi ha unes àrees on sí serveix i en d’altres no. Al final, el que t’estalvies en llicències t’ho gastes doblement en serveis, amb lo qual el cost global d’inversió moltes vegades, a nivell comercial, és inferior el del programari llicenciat que el de programari lliure, perquè t’ho gastes en altres coses. A banda, el món del programari comercial està generant una economia local i molts llocs de treball a una velocitat més elevada. Les expectatives inicials del programari lliure afirmaven que ajudaria a generar més llocs de treball, a millorar la seguretat de les aplicacions, a beneficiar i estendre l’ús de la llengua catalana en el món informàtic… però s’ha vist que no ha estat així.

Són moltes les queixes d’incompatibilitats de dispositius amb Vista…

Vista és un sistema operatiu sòlid i segur per definició. Aquests eren precisament els nostres primers objectius. Protecció davant atacs de ‘phising’, major control parental, seguretat i confidencialitat de dades amb processos d’encriptació, etc. Aquest és el gran avenç de Vista i això té un preu en termes d’interactivitat amb d’altres dispositius, instal·lació de drivers, etc. Si els usuaris de Vista volen obrir el sistema se’ls demana permís automàticament. Això, d’alguna manera, el que fa es sensibilitzar a l’usuari que és ell qui té el major control sobre la seguretat. Està clar que hem sofisticat la interacció amb el sistema, potser, en detriment de la compatibilitat amb dispositius, però això no vol dir “incompatibilitat”, sinó major implicació de l’usuari en la seva seguretat.

Les exigències de Vista obliguen a pensar en canviar d’ordinador…

És cert, almenys per aquells que tinguin ordinadors de més d’any i mig o dos anys. No obstant això, no deixa de ser una elecció de l’usuari si vol actualitzar-se a aquest sistema operatiu nou. Vista porta tot un entorn gràfic molt enriquidor, amb una interfície tridimensional, amb possibilitats multimèdia, de media center per integrar ordinador i TV a la llar, etc. Per gaudir de tot plegat pots fer-ho si tens una capacitat de resolució gràfica mínima i 1GB de RAM.

S’ha subratllat molt la inspiració de la interfície de Vista en la d’Apple. Què n’opina?

Nosaltres invertim 7.000 milions de dòlars l’any en I+D. Generem molta innovació gràcies a aquest esforç. És cert que en les primeres versions del nostre sistema operatiu hi havia una similitud en l’entorn de finestres. Totes dues companyies vam partir d’un conjunt d’enginyers que estaven a Xerox i que es van incorporar uns a Apple i d’altres a Microsoft. Però hem anat evolucionant i actualment Vista no té res a veure amb la interfície de Mac. Les característiques de reconeixement de veu, el media center, les finestres en aero, el multiidioma, són pròpies d’aquesta evolució. Que hi ha semblances en botons i finestres? Probablement, però l’important és la tecnologia que hi ha al darrera. No té res a veure. Sens pot criticar sobre qui ha fet abans això o allò altre, però al final el que vol l’usuari no és criticar aquests aspectes, sinó les funcionalitats, el preu i l’accessibilitat dels productes al mercat. Apple està en una altra ona actualment, apostant més per productes com l’iPod i els seus continguts que no pas pels seus sistemes operatius.

Recentment llegíem una notícia on s’informava que el cost de Vista a Europa pot ser un 50% superior que a EEUU. Què n’ha de dir? (aquesta notícia: http://www2.noticiasdot.com/publicaciones/2007/0207/0602/noticias060207/noticias060207-1563.htm)

No. Hi ha diferència de preus entre les diferents versions, però no entre mercats, ja que estem en una inèrcia de mercats absolutament global. No poden haver diferències significatives entre el què val a Europa i als EEUU.

Quina és la situació actual dels conflictes entre Microsoft i la UE?

Seguim treballant amb la comissió intentant fer-ho de la manera més transparent possible. Continuen obertes les nostres discrepàncies, tot i que bàsicament hem respost als principals requeriments de la UE. Hem donat accés a la Comissió al codi font dels nostres productes, hem garantit la interoperativitat de la nostra tecnologia amb productes de tercers sense afavorir l’elecció dels nostres productes, com és el cas de Vista, i hem avançat molt en el camp de la col·laboració amb el món de programari lliure i en tema de formats de documents, un dels temes que més tensió generava.