Noticiesdot.com

L’objectiu es optimitzar el seu ús i millorar la capacitat científica que ofereixen.

Ahir es va presentar a les instal·lacions del supercomputador MareNostrum de Barcelona, el més potent d’Europa i el cinquè del món després d’haver estat ampliat al novembre del 2006, una xarxa de set superordinadors que formarà la “Red Española de Supercomputación” (RES), formada per set superordinadors espanyols i que farà que s’optimitzi el seu ús i que millori la capacitat científica, encara que tingui la meitat de la potència del major superordinador del món, el Blue Gene, situat a Los Álamos (EUA).

A banda del Marenostrum trobem el supercomputador del Centre de Supercomputación i Visualització de Madrid, el de l’Institut d’Astrofísica de Canàries, i els de les universitats de Cantàbria, Màlaga, València i Saragossa. Els set nodes de la Xarxa es connectaran a través de l’estructura de RedIRIS, que és la que enllaça els recursos informàtics dels centres d’investigació d’Espanya.

En la presentació de la RES han intervingut la ministra d’Educació i Ciència, Mercedes Cabrera; el conseller del departament d’Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet; el director del BSC-CNS, Mateo Valero; el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Antoni Giró; i, per videoconferencia, el director del centre madrileny CeSViMa, Pedro de Miguel; i el coordinador d’Investigació Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC), Artemio Herrero.

Mercedes Cabrera va destacar que aquests set supercomputadors “se situen entre els 500 més potents del món” i que, vinculats en xarxa, donaran “resposta a la creixent demanda de supercomputació de la comunitat científica”.

L’accés dels grups d’investigació a la Xarxa es determinarà “de forma transparent”, segons va declarar la ministra, ja que un comitè d’accés format per 44 científics independents determinarà quins projectes són més mereixedors de fer ús d’aquesta Xarxa, amb criteris d’avaluació que “prevaldran l’excel·lència científica i la necessitat real de supercomputació”.

Segons va dir Mercès Cabrera, un dels principals objectius del Govern és impulsar “la investigació científica, el desenvolupament tecnològic i la innovació” perquè “estem convençuts que aquesta aposta tindrà efectes molt positius sobre la competitivitat de la nostra economia i sobre el benestar dels ciutadans”. Per això, els Pressupostos Generals de l’Estat del 2007 han incrementat en un 34% els fons destinats a la investigació, de manera que s’han duplicat en tres anys els recursos de l’Estat destinats a aquesta matèria.

Com a reptes de futur del ministeri que encapçala Cabrera, destaquen l’aprovació en els pròxims mesos d’un nou Pla Nacional d’I+D+I per al període 2008-2011 i l’aplicació de la Llei d’Agències, que comportarà la conversió del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) en una agència i la creació d’una nova agència d’Avaluació, Finançament i Prospectiva de la Investigació Científica i Tècnica.

El Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) es va posar en marxa en el 2005 i gestiona el MareNostrum, que serà el node principal de la Xarxa Espanyola de Supercomputació i que, amb la seva recent ampliació i la configuració en xarxa, veurà triplicada la seva potència.

El BSC-CNS té un pressupost ordinari anual de 6 milions, dels quals el ministeri d’Educació i Ciència aporta un 63% i la Generalitat, un 37%, i, a més, el centre obté fons a través de projectes competitius, que en el 2006 van suposar uns ingressos de 4 milions d’euros addicionals.

Segons la ministra Cabrera, el BSC-CNS és un “centre de serveis a la comunitat investigadora” ja que fins al moment ha donat suport a uns 200 projectes, i “desenvolupa solucions innovadores en col·laboració amb empreses” com IBM i Microsoft.