Noticiesdot.com

Un 27% dels internautes ha rebut correus electrònics criticant a un partit polític o a un candidat, però només un 11% ha rebut missatges de suport.

Un equip de recerca de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB, coordinat per la professora Eva Anduiza, ha realitzat una enquesta sobre la relació entre l’ús d’Internet i la participació política. Els resultats revelen dades significatives sobre els usos polítics d’Internet entre les persones que hi tenen accés. Destaca el fet que molts internautes usen la xarxa per informar-se sobre política. Tot i això, només una cinquena part dels usuaris d’Internet ha visitat la pàgina web d’un partit polític. L’enquesta també destaca que els ciutadans mostren més confiança en les ONG que en els partits polítics i un alt grau de consciència ecològica.

A la xarxa prevalen els missatges de correu “a la contra”: mentre un 27% dels internautes ha rebut correus electrònics criticant a un partit o a un polític, només un 11% d’ells ha rebut missatges de suport. D’altra banda, un 22% dels usuaris d’Internet ha rebut convocatòries a algun tipus de mobilització, i un 20%, ha rebut correus electrònics on es demanava la signatura per alguna causa.

L’enquesta també recull dades sobre les opinions del conjunt de la població espanyola cap a temes d’actualitat política. La ciutadania té un elevat nivell de consciència davant dels problemes ecològics (un 86% dels enquestats està disposat a reduir el seu nivell de vida per protegir el medi ambient). Destaca també el fet que el 71% de la població accepta que s’obligui a llogar pisos buits per tal que tothom tingui un habitatge. Per contra, només un 33% dóna suport a les retallades d’impostos si impliquen retallar serveis públics. D’altra banda, dos terços dels espanyols no es mostren disposats a votar per correu electrònic. Entre els motius que provoquen la desconfiança envers el vot per Internet, destaca la inseguretat (37%), la dificultat (20%) i la manca d’accés a aquest servei (26%).

Els resultats aporten coneixement sobre els hàbits dels ciutadans per informar-se sobre política i sobre el seu impacte mediàtic. Per exemple, un 76% dels enquestats segueix diàriament programes informatius de ràdio o de televisió, mentre que només un 30% llegeix periòdics a diari. Un 44% dels consultats pot esmentar el nom del president de França, mentre que només un 23% pot dir correctament el nom del ministre de Treball i Assumptes Socials.

Altres dades interessants de l’enquesta són la diferència entre la confiança que desperten les ONG (5,8 sobre 10) i els partits polítics (3,7 sobre 10) o la preferència per mantenir l’actual model territorial (el 64% dels enquestats rebutja un augment o una disminució del poder de les comunitats autònomes).

Per a l’elaboració d’aquest treball, es van realitzar 3.793 entrevistes personals arreu d’Espanya, a majors de 18 anys, entre l’11 d’octubre i el 5 de novembre de 2007.
L’enquesta s’emmarca dins del projecte POLNET sobre participació política i Internet a Espanya, que està finançat pel Ministeri d’Educació i Ciència. Hi han participat, a més d’investigadors de l’IGOP, membres de l’IN3 de la Universitat Oberta de Catalunya, de l’European University Institute i de la University of California at Irvine.