Noticiesdot.com

Almenys així ho diu un estudi, que afirma que el cinema influeix més en l’educació dels joves que els consells dels seus pares.

El cinema influeix més en l’educació dels joves que els consells dels seus pares i les classes d’ètica, segons un estudi presentat avui a Barcelona pel seu autor, el catedràtic de la Universitat de Màlaga Alfonso Méndiz.

Aquest professor, especialitzat en Comunicació Audiovisual i Publicitat, ha explicat que atribueix aquesta afirmació a l’actual “crisi” de valors, segons ha afirmat durant el Congrés de la Societat i Família que se celebra fins demà a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).

En la seva conferència ‘La influència del cinema en la família’, ha explicat que el cinema és “el mitjà d’educació informal més poderós” per fer front a l’actual “crisi en l’educació i en els valors”, i també a la “indiferència o desorientació dels més grans”.

Ha apuntat que allà on les institucions que tradicionalment han transmès actituds socials i formes de conducta “s’han trencat”, el cinema assumeix “una importància més gran com a font d’idees i de pautes per a la vida”.

“El cinema és el que diu als joves com han de comportar-se i actuar, quines han de ser les relacions familiars i de parella, en què consisteixen la felicitat i el fracàs personal”, ha recalcat.

Ha posat com a exemple la pel·lícula ‘Titánic’, que gairebé onze milions d’espanyols van veure al cinema, com un referent sobre el nuviatge, el compromís i les relacions prematrimonials que ha tingut més influència “que totes les explicacions a les aules sobre aquestes matèries”.

D’altra banda, Méndiz ha explicat que el cinema ha legitimat conductes i percepcions que anys enrere provocaven “rebuig o discrepància en la majoria de la població”, com la convivència durant el nuviatge, l’eutanàsia i l’homosexualitat, segons ha exemplificat.

Méndiz també ha apuntat a la capacitat del cinema de modificar l’actitud de les persones, aconseguint que la samarreta deixés de ser una peça interior per convertir-se en el substitut de la camisa després del paper de l’actor Marlon Brando en ‘Un tranvía llamado deseo’ (1951).

Per tota aquesta influència, Méndiz ha demanat als cineastes “responsabilitat” a l’hora de concebre les seves pel·lícules, i ha advocat perquè els governs “fomentin aquelles produccions potenciadores de la vida social i familiar”.