A penes 15.000 persones van visitar el festival quan en l’Hospitalet la xifra de visitants no baixava dels 50.000.

L’aventura madrilenya del FICEB ha estat un autentico fracàs segons l’opinió d’alguns dels expositors a aquest esdeveniment que després de quinze anys a Barcelona va decidir traslladar la seu a Madrid.

Segons dades oficials de l’organització uns 15.000 visitants han acudit a la sala on s’organitzava el festival. Els assidus al FICEB no dubten a rebaixar la xifra fins a uns 10.000 i es lamenten que en molt pocs moments el Festival oferís un aspecte d’estar ple com així succeïa a Barcelona, principalment durant la tarda de divendres i dissabte.

El director del FICEB, Juli Simon, va culpar per l’inferior quantitat de públic a la mostra madrilenya al fet que l’obertura va coincidir amb la golejada 3-0 d’Espanya en semifinals de l’Eurocopa, davant Rússia, que va registrar la xifra rècord en audiència de 17 milions d’espanyols.

“El futbol és una de les poques coses que pot competir amb el sexe”, va dir a la cadena de televisió privada Telecinco el director.

Però també falló el suport mediàtic i els blogers que solien cobrir el festival no van viatjar a Madrid per cobrir en directe l’esdeveniment.

Encara donant per bones les xifres oficials de 15.000 assistents, aquests queden molt lluny dels 50.000 que solia reunir el FICEB en la seva seu barcelonina i que la celebració del festival a penes ha tingut ressò a Internet, com ho demostren les poques referències que podem trobar en el Web sobre l’edició del 2008.

No sol això, aquells que no hagin pogut assistir però recorrin a Flickr per veure alguna foto, a penes es trobessin amb una desena de l’edició d’aquest any quan altres vegades aquest portal oferia desenes d’imatges.

Èxit?.. diguem, per ser políticament correctes, que aquesta edició del FICEB segurament no passarà a la història. I és que a Barcelona el diferència del que opinin els nostres polítics (principalment els moralistes de l’Hospitalet) el sexe es viu de manera totalment natural i l’assistència al festival no era un acte clandestí ni alguna cosa que la gent ocultava als seus amics o familiars.