Noticiesdot.com

Isabella, d’11 anys, a més de maquillar-se i vestir-se com una velina ?les joves amb cossos espectaculars, però poca matèria grisa, que treballen d’assistents en populars programes de TV, es treu fotos despullada en el bany del col·legi i després les ven per comprar-se roba de marca. Carola, de 13, espera que tot el món se’n vagi de casa seva per invitar al seu nuvi de 20 al llit matrimonial dels seus pares.

La Nación (Argentina) -El “síndrome Lolita” golpeja a Itàlia, on cada vegada són més les “petites femmes fatals” i els petits “latin lovers” que protagonitzen episodis que, en els seus casos extrems, han causat commoció en l’opinió pública.

Des de fa uns anys, de fet, s’han multiplicat les històries d’adolescents o preadolescents implicats en la violació en grup a les seves companyes de curs, fets que filmen mitjançant el telèfon cel·lular; de nois que ni tan sols han acabat el col·legi primari que cauen en xarxes del món de la pornografia; de noies que sobtadament agredeixen i copegen a una companya perquè és més afronta que elles.

I com passa en moltes altres parts del món, fins i tot a l’Argentina, on es registren fenòmens similars, els italians es pregunten qué passa amb els bambini .

Per a Anna Oliverio Ferraris, autora de La síndrome Lolita, per què els nostres fills creixen massa ràpid (títol que recorda al personatge de la novel·la de Vladimir Nabokov, que tracta de la passió d’un home culte per una nena de 12 anys) l’explicació és simple. Des que neixen, els nens són constantment bombardejats per una allau de missatges indesitjats e “inadequats per a la seva edat”.

L’Observatori de Pavia, l’institut que s’ocupa d’investigació i anàlisis de la comunicació, va calcular que en un any un nen italià és alcanzado per una mitjana de 33.000 missatges publicitaris a través de la televisió. Encara que també cal tirar-los la culpa d’aquesta invasió als missatges que arriben a través de cel·lulars, de la computadora a casa, de les publicitats del carrer, de la televisió, les revistes, certs diaris, etc. La majoria d’ells no fan més que transmetre imatges de violència i sexe.

“Els senyors del màrqueting es van adonar que els més mal·leables i influenciables de tots són justament els nens“, explica en el seu llibre Oliverio Ferraris, que ensenya Psicologia del Desenvolupament a la Universitat La Sapienza d’aquesta capital. “És difícil per als nostres fills no deixar-se encisar pels qui els volen fer créixer massa ràpid. És difícil no caure víctima del «síndrome Lolita», que copeja a homes i dones, transformant-los en adults abans de temps, petits autòmats que repeteixen gestos i actituds cuyos significats en veritat ignoren”, agrega.

El cas de Diego, el noi de quatre anys que li va fer un petó apassionat al seu compañerita de llar d’infants, és un exemple. Assabentats de l’episodi, els pares van ser a veure a Oliverio Ferraris, pensant que el seu fillet havia estat víctima d’un abusador, que li havia ensenyat certes coses. Després d’un treball d’investigació, la psicòloga va descobrir, en canvi, que el noi només estava imitant a altres compañeritos que havien après semblant comportament viéndolo per televisió.

“Diego mai va ser víctima d’abús, sinó que va ser arrollat pels efectes indesitjats o col·laterals de totes aquestes imatges eròtiques, ambigües. Imatges que acaben per crear un clima, i per induir comportaments i actituds”, assenyala l’autora.

La premissa és que el món en el qual creixen avui els nois és “dràsticament diferent” del món en el qual van créixer els seus pares i avis, evidència Oliverio Ferraris, que subratlla que a Itàlia avui és més fort que en altres països aquest imperatiu que indica que per triomfar les dones han de ser més sexi i seductores que intel·ligents. En aquest vertigen acaben caient també les nenes, que a l’hora dels jocs volen canells sexi, i que, sota el pes del “síndrome Lolita”, aprenen a maquillar-se als 5-6 anys, a tenir actituds de femme fatale als 7-8 i a sortir a fer shopping als 8-9.

Víctimes

Però el “síndrome Lolita” no només té a veure amb sexe i violència. Els nens també són fàcils víctimes de drogues i alcohol. Encara que a Itàlia està prohibit vendre alcohol als menors de 16 anys, les estadístiques indiquen que els nois comencen a prendre als 11, en contra d’una mitjana europeu que ronda els 13 anys.

“El problema verdader és el debilitament de figures guia del món dels adults, com els pares o els docents, que tenen dificultats a l’hora d’interpretar el seu rol. D’aquí, els nois estan cada vegada més sols”, indica el sociòleg Enrico Finzi.

No estranya llavors que per a Oliverio Ferraris la clau per revertir aquesta alarmant situació és l’educació dels nens per part dels pares, alguna cosa avui més necessari que mai. “Però educar significa moltes coses”, afirma. “Saber què és bo per als nois en les seves diferents fases de creixement; no deixar-los sols ni sobreprotegerlos; estimar-los sense malcriar-los; donar-los una cultura de valors; donar-los una ètica i una educació sentimental.”

Font: La Nación - Per Elisabetta Piqué (Corresponsal a Itàlia)