Noticiesdot.com

Habilitats científiques i de motricitat fina digna dels millors cirurgians, poden ser desenvolupades per certs videojocs.

Els pares no haurien de guardar encara aquests videojocs, el seu fill, que els juga constantment, podria convertir-se en el cirurgià més reeixit. Durant la convenció de l’associació americana psicològica, un grup d’investigadors van detallar una sèrie d’estudis que suggerien que els videojocs també poden ser poderoses eines d’aprenentatge, que podrien augmentar el potencial de resolució de problemes dels joves estudiants o millorar les habilitats per a suturar dels cirurgians que operen a través de laparoscopia.

Un estudi fins i tot es va qüestionar si “World of Warcraft”, el joc multijugador més gran del món, podia millorar el pensament científic. La conclusió: alguns tipus de videjuegos poden tenir beneficis més enllà de matar virtualment centenars de dimonis.

En un estudi de la Universitat Fordham, se li va demanar a 122 estudiantes de cinquè, sisè i setè grau que pensessin en veu alta per 20 minuts mentre jugaven un joc que mai havien vist. Els investigadors van estudiar les frases dels nens per a veure si jugar un joc millorava les habilitats cognitives i de percepció.

Mentre els nens majors semblaven més interessats només a jugar, els més petits van mostrar més interès a crear metes de curt termini, necessàries per a entendre el joc.

“Els nens més nois s’enfoquen més en la seva planificació i resolució de problemes mentre estan tractant de jugar el joc, mentre els adolescents estan menys enfocats en l’estratègia i més a l’aquí i l’ara”, va dir el psicòleg de Fordham Fran Blumberg, que va dirigir la investigació l’any passat i planeja publicar-la. ?Pensen menys estratègicament que els nens més joves”.

Els estudis fets pel psicòleg de la Universitat Estatal d’Iowa, Douglas Gentile i el Dr. James Rosser, cap de la cirurgia mínimament invasiva d’un centre mèdic de Boston, va comparar als cirurgians que jugaven videojocs amb els quals no.

Els quals sí jugaven tenien un clar avantatge, encara considerant les diferències d’edat, anys d’entrenament mèdic i la quantitat de cirurgies que havien realitzat. En procediments laparoscòpics, els cirurgians usen petites incisions per a introduir petites càmeres i eines que els permeten operar dintre del cos.

Un estudi de 33 cirurgians laparoscòpics va trobar que aquells que jugaven videojocs eren un 27% més ràpids en procediments avançats i tenien 37% menys errors que aquells que no ho feien.

Les habilitats avançades en videojocs també eren una bona manera de predir destresa en la sutura, d’acord a aquest estudi publicat en 2007.

Els investigadors Gentile i Rosser van conduir per segon any un estudi sobre 303 cirurgians laparascòpics, que va concloure que aquells que jugaven videojocs que requerien habilitats espacials i una destresa manual, tenien un millor ocupo en aquestes habilitats quan eren provats i comparats amb altres cirurgians que no jugaven, segons va explicar Gentile. “Així, la primera pregunta que li podria fer al seu cirurgià és quantes cirurgies ha fet, i la segona, és vostè un gamer?”

Alguns videojocs fins i tot semblaven afinar algunes habilitats de pensament científic. Investigadors de la Universitat de Wisconsin van estudiar una mostra a l’atzar de 2.000 posteigs en fòrums de World of Warcraft, per a veure el que els jugadors estaven discutint. El joc està immers en un món de fantasia on els jugadors busquen i batallen per a augmentar de categoria. Els jugadors que treballen junts triomfen més ràpid.

La investigació va trobar que el joc desenvolupava el pensament científic, com usar sistemes i models per a entendre situacions, i usant matemàtiques i experiments per a investigar els problemes.

La vasta majoria dels participants de la discussió, el 86%, compartien coneixement per a resoldre problemes, i més de la meitat, el 58%, usaven processos sistemàtics i avaluatius, segons els investigadors.

Els fòrums van mostrar que els jugadors estan “creant un ambient en què el raonament científic informal estan sent apreses”, segons va dir Siguin Duncan, un estudiant de doctorat que va treballar en el reporti.

Però no totes les notícies eren bones. Altres estudis han confirmat abans que els estudiants que jugaven jocs més violents tendien a ser més hostils, menys capacitat de perdonar i creien que la violència era normal, comparat amb uns altres que jugaven jocs no violents. I aquests que jugaven videojocs d’entreteniment tenien pitjors resultats en el col·legi i eren més propensos a ser obesos.